Es dirà Rec Gran,

Fent honor al rec del poble, un rec vital per l'agricultura i el benestar del nostre estimat poble de Bordils, vaig decidir el nom del que espero que sigui l'entrepà insigni del nostre projecte. Un dels secrets que us puc avançar, és que la idea de cooKitos no surt de mi, surt de la meva parella, la Tati. Un migdia de setembre, parlant de les nostres ànsies de volar, i de viure un llarg viatge (com deia Txarango), ja li engalto: "Hem de muntar un altre negoci", a la que ella contesta: "No sé com és que encara no vens (de vendre) entrepants a la penya".

Erem a cals meus pares, vaig córrer cap a casa nostre i em vaig posar a escriure: idees, menús, platets, presspuostos, possibles accions de marketing, competència, (ara en diuen DAFO, buyer persona, etc...)

Ho tinc: la solució als turistes que fan llargues cues en cotxe per anar o tornar de la Costa Brava i que passen pel nostre municipi. Hem d'aprofitar-nos de la situació que ofereix el mercat deia Bryan Tracy.

Un dia vam anar al supermercat, estavem molt estressats, feina, nervis..., segurament veniem o anavem cap a una de les mil i una mudances que hem viscut. Vaig decidir discutir-me amb la meva estimada parella amb la intenció d'acabar decidint jo el menú del sopar. Extrany, em vaig sortir amb la meva.

Somio amb una hamburguesa d'angus de Can Soler, la meva carnisseria i la meva estimada Loli qui és la que em preapra les comandes. Poc feta, amb cheddar fos, (no com la de la foto), bacon i ou ferrat.

Hi ha alguna cosa més bonica, contundent i gustosa que això? No ho crec. Us presento una Rec Gran XL, la vaig cuinar un vespre de març, un dissabte abans del canvi d'hora, vaig aconseguir fer les paus amb la meva dona. Ho vaig aconseguir.

Rec Gran XL, una tarda de març de 2021.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cuina comunitaria,

Fa uns dos anys aproximadament vaig conèixer un projecte liderat per dues amigues. La Sònia i l'Eva. Elles em van ensenyar que la riquesa de l'educació dels menuts, la construcció dels valors, i la destrucció dels primers murs estava en l'entorn i els seus veïns. No només això, estic convençut que em van ensenyar moltes més coses, vaig créixer com a pare, vaig cursar un màster, un postgrau, i ara estic a l'espera del doctorat. Soc una persona autoritària, em costa que les coses es facin d'una manera que no sigui la que jo imparteixo, la que jo estic convençut que és la millor o l'única manera de fer-ho. I només hi ha un lloc on es compleix la profecia: a la tassa del vàter quan hi vaig. Tanmateix, als orgullosos, els que tenim l'ego pels núvols o l'autoestima desfasada, no vol dir que siguem males persones, o que sigui difícil de compartir temps amb nosaltres, no. Simplement que tenim dues opcions: o traçar una estratègia per fer passar la nostra, o mo...

la flor perfecte si que existeix,

No recordo el nom del restaurant ara mateix, però mai oblidaré el que vaig sentir a cada caixalada d'aquell plat. Que si mal no recordo, vaig compartir. Tampoc recordo amb qui. En plé mes desembre, en vistes al nadal, em sorprenia un plat de temporada a la carta d'un restaurant. El que també recordo perfectament és el preu: més de 15 euros. Com poden compaginar tan bé aquests tres ingredients. Sempre he pensat que la cuina necessita 3 grans virtuds: bona qualitat de la materia prima, bona proporció dels ingredients i cocció perfecte. Perquè si tens això pots menjar-te perfectament una escudella al mes d'agost (sempre que l'aire acondicionat estigui per sota de 20 graus). Tornem al tema: carxofa, ou i pernil salat. Un dissabte de gener vaig anar al mercat, el concurreixo sovint, sol, amb familia, en horari de feina, els dissabtes al matí... després d'una llarga i aferrissada conversa amb el meu amic Quim, vaig comprar 4 carxofes ben maques, uns ous ecològics, astron...

No m'agrada el magret

Si puc estar orgullós d'algun dia a la cuina, és aquest. Era el Cap d'Any de 2018, havíem llogat un apartament a la costa, concretament a Sant Antoni de Calonge, on la màgica Orquestra Diversiones celebrava la seva particular festa de final d'any. Era la primera vegada que els veia en aquesta data tan assenyalada per molts, i tan indiferent per mi. Per mi no deixa de ser un altre dia que entaular-te amb amics o família, dins el marc de Nadal, i si: deixes enrere un any, pot haver sigut bo o dolent, i entres en un altre. No soc de desitjos, ni de propòsits, i encara menys soc de propòsits. Al Nadal cada cop m'agrada menys entaular-me, perquè si m'hi sento obligat a seure, ja no m'hi trobo tan a gust. A mi m'agrada seure a menjar i beure, amb família i amics, tot l'any, cada dia de l'any. M'enrotllo com una persiana. Quan la meva dona fa plans amb els seus amics, concretament amb aquesta colla d'amics, has d'estar atent. Preguntar amb tot ...

cooKitos

Cercar en aquest blog