cooKitos

 El rostit, així com l'arròs, el pots fer com vulguis, posar-hi el que vulguis, deixar-te anar i sortir-te del dibuix. Jo personalment no soc de seguir receptes. Per això no cuino mai postres. Perquè en les postres no existeix la improvisació. O segueixes la recepta, o tururut! Tanmateix, algun dia m'he deixat anar i m'he atrevit a adornar alguna coca de iogurt, o a fer alguna caixa de postre preparat, o fins i tot, algun flam de coco. Però res rellevant, como tota la linia d'aquest blog. En canvi, si pregunteu als meus pròxims, podrien dir-vos que el rostit d'en Josep és un dels seus plats forts. No hi tinc cap secret, i com l'arròs, a vegades hi poso coses noves, o faig algun pas diferent. Però la base és fregir, sofregir, bullir i reduir. Aquí has d'estar atent amb els tempos de cocció, perquè el pollastre i el porc no van al mateix ritme. El rostit també és com la truita, si tens una bona paella, en aquest cas cassola, tot va més rodat. A la Tati li agra...

  La meva primera experiència amb IA, què? Us agrada?

 Si puc estar orgullós d'algun dia a la cuina, és aquest. Era el Cap d'Any de 2018, havíem llogat un apartament a la costa, concretament a Sant Antoni de Calonge, on la màgica Orquestra Diversiones celebrava la seva particular festa de final d'any. Era la primera vegada que els veia en aquesta data tan assenyalada per molts, i tan indiferent per mi. Per mi no deixa de ser un altre dia que entaular-te amb amics o família, dins el marc de Nadal, i si: deixes enrere un any, pot haver sigut bo o dolent, i entres en un altre. No soc de desitjos, ni de propòsits, i encara menys soc de propòsits. Al Nadal cada cop m'agrada menys entaular-me, perquè si m'hi sento obligat a seure, ja no m'hi trobo tan a gust. A mi m'agrada seure a menjar i beure, amb família i amics, tot l'any, cada dia de l'any. M'enrotllo com una persiana. Quan la meva dona fa plans amb els seus amics, concretament amb aquesta colla d'amics, has d'estar atent. Preguntar amb tot ...

 M'encanten les croquetes de la meva mare, en tinc un record tan bonic de quan era petit. Veia com les feia a la cuina, amb aquella paciència i dedicació. El davantal de flors amb tons lilosos, la cuina de gas que tant trobo a faltar a vegades, aquell pis on em vaig criar, cada vegada que veig croquetes em transporto. Siguin congelades o casolanes. I com sabreu, amb un nen de tres anys i mig, veig croquetes a taula, sovint. Una altra cosa que m'encanta de les croquetes és el sobrant dels arrebossats. I si no en sobra, t'ho fas venir bé perquè en quedi. La truiteta de farina i ou, o pa torrat i ou, o pa torrat, ou i farina. Al final, un pols de sal, una mica d'all i julivert en pols, i tens un "crespell" de p*** mare. Perdoneu l'expressió, però si no sabeu què és un "crespell" haureu de continuar fidels a aquest blog. Algun dia us en parlaré. La recepta, com us avanço, no la sé ben bé. No segueixo mai una recepta, és per això, que a part de cuinar...

 Fa uns dos anys aproximadament vaig conèixer un projecte liderat per dues amigues. La Sònia i l'Eva. Elles em van ensenyar que la riquesa de l'educació dels menuts, la construcció dels valors, i la destrucció dels primers murs estava en l'entorn i els seus veïns. No només això, estic convençut que em van ensenyar moltes més coses, vaig créixer com a pare, vaig cursar un màster, un postgrau, i ara estic a l'espera del doctorat.  Soc una persona autoritària, em costa que les coses es facin d'una manera que no sigui la que jo imparteixo, la que jo estic convençut que és la millor o l'única manera de fer-ho. I només hi ha un lloc on es compleix la profecia: a la tassa del vàter quan hi vaig. Tanmateix, als orgullosos, els que tenim l'ego pels núvols o l'autoestima desfasada, no vol dir que siguem males persones, o que sigui difícil de compartir temps amb nosaltres, no. Simplement que tenim dues opcions: o traçar una estratègia per fer passar la nostra, o mo...

 No recordo el nom del restaurant ara mateix, però mai oblidaré el que vaig sentir a cada caixalada d'aquell plat. Que si mal no recordo, vaig compartir. Tampoc recordo amb qui. En plé mes desembre, en vistes al nadal, em sorprenia un plat de temporada a la carta d'un restaurant. El que també recordo perfectament és el preu: més de 15 euros. Com poden compaginar tan bé aquests tres ingredients. Sempre he pensat que la cuina necessita 3 grans virtuds: bona qualitat de la materia prima, bona proporció dels ingredients i cocció perfecte. Perquè si tens això pots menjar-te perfectament una escudella al mes d'agost (sempre que l'aire acondicionat estigui per sota de 20 graus). Tornem al tema: carxofa, ou i pernil salat. Un dissabte de gener vaig anar al mercat, el concurreixo sovint, sol, amb familia, en horari de feina, els dissabtes al matí... després d'una llarga i aferrissada conversa amb el meu amic Quim, vaig comprar 4 carxofes ben maques, uns ous ecològics, astron...

 Fent honor al rec del poble, un rec vital per l'agricultura i el benestar del nostre estimat poble de Bordils, vaig decidir el nom del que espero que sigui l'entrepà insigni del nostre projecte. Un dels secrets que us puc avançar, és que la idea de cooKitos no surt de mi, surt de la meva parella, la Tati. Un migdia de setembre, parlant de les nostres ànsies de volar, i de viure un llarg viatge (com deia Txarango), ja li engalto: "Hem de muntar un altre negoci", a la que ella contesta: "No sé com és que encara no vens (de vendre) entrepants a la penya". Erem a cals meus pares, vaig córrer cap a casa nostre i em vaig posar a escriure: idees, menús, platets, presspuostos, possibles accions de marketing, competència, (ara en diuen DAFO, buyer persona, etc...) Ho tinc: la solució als turistes que fan llargues cues en cotxe per anar o tornar de la Costa Brava i que passen pel nostre municipi. Hem d'aprofitar-nos de la situació que ofereix el mercat deia Bryan...

Ja fa molt temps que m'apassiona la cuina, no és que m'apassioni cuinar cada dia, però si que ho fa per atrevir-me a teixir aquesta idea. He visualitzat la meva vida dins un espai-cuina, i oferint experiències de qualitat als comensals. Una pelicula de Hollywood que es diu Chef, on una de les dones més boniques del mon participa en aquest film, em va servir d'inspiració (la pelicula, no la dona). Ara només em falten els recursos i sobretot la voluntat per tirar endavant el projecte.  CooKitos voldrà oferir uns entrepants "marca de la casa", amb producte de km0 i elaboració casolana. Em donaria per satisfet si aconsegueixo emocionar els començals amb els meus entrepants i els tastets colombians de la meva sogra. Entrepants amb aires de samfaina, peus de porc, trinxat, botifarra de perol, salses com l'allioli i els formatges més significatius del territori. Ho voldira compaginar amb els principals tastets de Colòmbia: patacones, papas rellenas i salses exòtique...