Fa uns dos anys aproximadament vaig conèixer un projecte liderat per dues amigues. La Sònia i l'Eva. Elles em van ensenyar que la riquesa de l'educació dels menuts, la construcció dels valors, i la destrucció dels primers murs estava en l'entorn i els seus veïns. No només això, estic convençut que em van ensenyar moltes més coses, vaig créixer com a pare, vaig cursar un màster, un postgrau, i ara estic a l'espera del doctorat. Soc una persona autoritària, em costa que les coses es facin d'una manera que no sigui la que jo imparteixo, la que jo estic convençut que és la millor o l'única manera de fer-ho. I només hi ha un lloc on es compleix la profecia: a la tassa del vàter quan hi vaig. Tanmateix, als orgullosos, els que tenim l'ego pels núvols o l'autoestima desfasada, no vol dir que siguem males persones, o que sigui difícil de compartir temps amb nosaltres, no. Simplement que tenim dues opcions: o traçar una estratègia per fer passar la nostra, o mo...
.png)

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada