Salta al contingut principal

Mai m'havia posat tan nerviós,

 La samfaina és un menjar que vaig descobrir de petit. Digues-li "pisto" de verdures, "ratatuil", o com vulgueu. Jo en diré samfaina. La meva mare, a qui li dec la devoció per cuinar bé, la feia extremadament bona. Recordo l'olor com arribava a la meva habitació, que sempre tenia la porta oberta perquè al meu pare no li agradava que la tanqués. Sabia que n'hi hauria per sopar només escoltant els moviments que feia la meva mare a la cuina. Obria la nevera i si hi estava una estona per treure totes les verdures. Les tallava meticulosament: albergínia, pebrot vermell, patata, carabassó, pastanaga, a daus, i la ceba, i la tomata madura com fos, perquè acabaria desfeta. Saltava les verdures amb oli d'oliva. Pols de sal, pols de pebre negre recent molt, paciència i a gaudir.

No l'he millorada, perquè és impossible. Però sí que he fet entrar la salsa de soja, el sucre i el pebre vermell a l'equació. 

Quan vam decidir inscriure en Lluc al projecte: escoleta Pescasomnis, una de les meves principals pors era la cuina. L'escoleta és model educatiu que enamora i enganxa. L’entorn i el sistema, així com la involucració de les famílies, fan que Pescasomnis sigui un projecte funcional, creatiu, participatiu i proper. Fins fa poc, el projecte necessitava els representants de les famílies per fer torns per cobrir la ràtio i per poder arribar a la sostenibilitat econòmica.

Doncs el primer dia que em va tocar cuinar, vaig decidir encarregar un càtering, imagineu-vos la pressió que em va generar. Els primers amics del meu petitó serien els meus crítics gastronòmics més exigents. Quina pressió. Però un cop passat el primer torn, vaig decidir estrenar-me "por todo lo alto".

Com en tota alimentació infantil el plat principal haurà de tenir els tres grups: vegetal, hidrat i proteïna. Em vaig apuntar un dia de peix, el dimecres. Els que ja em coneixeu, sabreu que aquesta foto la vaig fer per informar a les educadores de com s'havia de presentar el plat. Si, tot el que escric en aquest blog és que és veritat i en tinc proves del que us acabo d'explicar. Lògicament, després d'anar un dia a dinar amb ells, i  veure l'escena del dinar amb tot el que comportava, vaig entendre que no va servir per a res, perquè Déu ni do quin guirgall tenen muntat a l'hora de dinar. S'ha de viure.


Cua de rap al forn, amb puré de patata i samfaina de la iaia Marisol
14 de juny de 2023,


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cuina comunitaria,

 Fa uns dos anys aproximadament vaig conèixer un projecte liderat per dues amigues. La Sònia i l'Eva. Elles em van ensenyar que la riquesa de l'educació dels menuts, la construcció dels valors, i la destrucció dels primers murs estava en l'entorn i els seus veïns. No només això, estic convençut que em van ensenyar moltes més coses, vaig créixer com a pare, vaig cursar un màster, un postgrau, i ara estic a l'espera del doctorat.  Soc una persona autoritària, em costa que les coses es facin d'una manera que no sigui la que jo imparteixo, la que jo estic convençut que és la millor o l'única manera de fer-ho. I només hi ha un lloc on es compleix la profecia: a la tassa del vàter quan hi vaig. Tanmateix, als orgullosos, els que tenim l'ego pels núvols o l'autoestima desfasada, no vol dir que siguem males persones, o que sigui difícil de compartir temps amb nosaltres, no. Simplement que tenim dues opcions: o traçar una estratègia per fer passar la nostra, o mo...
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

la flor perfecte si que existeix,

 No recordo el nom del restaurant ara mateix, però mai oblidaré el que vaig sentir a cada caixalada d'aquell plat. Que si mal no recordo, vaig compartir. Tampoc recordo amb qui. En plé mes desembre, en vistes al nadal, em sorprenia un plat de temporada a la carta d'un restaurant. El que també recordo perfectament és el preu: més de 15 euros. Com poden compaginar tan bé aquests tres ingredients. Sempre he pensat que la cuina necessita 3 grans virtuds: bona qualitat de la materia prima, bona proporció dels ingredients i cocció perfecte. Perquè si tens això pots menjar-te perfectament una escudella al mes d'agost (sempre que l'aire acondicionat estigui per sota de 20 graus). Tornem al tema: carxofa, ou i pernil salat. Un dissabte de gener vaig anar al mercat, el concurreixo sovint, sol, amb familia, en horari de feina, els dissabtes al matí... després d'una llarga i aferrissada conversa amb el meu amic Quim, vaig comprar 4 carxofes ben maques, uns ous ecològics, astron...
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

No m'agrada el magret

 Si puc estar orgullós d'algun dia a la cuina, és aquest. Era el Cap d'Any de 2018, havíem llogat un apartament a la costa, concretament a Sant Antoni de Calonge, on la màgica Orquestra Diversiones celebrava la seva particular festa de final d'any. Era la primera vegada que els veia en aquesta data tan assenyalada per molts, i tan indiferent per mi. Per mi no deixa de ser un altre dia que entaular-te amb amics o família, dins el marc de Nadal, i si: deixes enrere un any, pot haver sigut bo o dolent, i entres en un altre. No soc de desitjos, ni de propòsits, i encara menys soc de propòsits. Al Nadal cada cop m'agrada menys entaular-me, perquè si m'hi sento obligat a seure, ja no m'hi trobo tan a gust. A mi m'agrada seure a menjar i beure, amb família i amics, tot l'any, cada dia de l'any. M'enrotllo com una persiana. Quan la meva dona fa plans amb els seus amics, concretament amb aquesta colla d'amics, has d'estar atent. Preguntar amb tot ...
Publica un comentari a l'entrada
Read more »